La substitució del treball artesanal per l'eina automatitzada va significar una gran revolució en les relacions socials donant lloc a la gran indústria capitalista, amb una gran maquinària funcionant a tota marxa i amb un proletariat no qualificat.
La màquina va fer una cosa que abans ningú havia pogut fer. Va substituir les mans dels operaris amb una mà mecànica que es movia més ràpid i que era més eficientment.
Amb la substitució del treballador manual pel treball mecànic, els artesans van baixar al mateix nivell que els treballadors no qualificades i van passar a convertir-se en un apèndix de la màquina. En prescindir de la seva qualificació, els salaris pagats són més baix. D'altra banda, el ritme de treball ja no el marquen els operaris, depèn de la velocitat de la màquina. L'estalvi en força de treball va provocar una disminució generalitzada de preus. La producció dels artesans independents no va poder competir amb la producció de les màquines.
Però seria un error creure que tots aquests canvis van ser provocats per les pròpies màquines, com si l'evolució de la màquina arrossegués als éssers humans. Les màquines van ser introduïdes en la producció, perquè situaven els capitalistes en un situació més avantatjosa en el seu conflicte amb els treballadors. Si un treballador pot ser substituït per una màquina i això econòmicament és viable, el capitalista ho farà. Sap que les màquines no tenen el mal costum d'organitzar-se en sindicats, no tenen la pretensió de negociar col·lectivament i no convoquen vagues.
En la mesura que les màquines es van introduir en el sistema de fabricació, aquest sistema de producció es veu en la necessitat de donar resposta a les demandes que el propi funcionament d'aquestes màquines genera. La gran empresa, podia produir molt més que la manufactura . L'augment sobtat de la demanda de matèries primeres va obligar a les indústries que les produeixen a mecanitzar-se ja que aquesta era l'única manera de donar resposta a la demanda creixent. L'augment de la producció també porta aparellada la necessitat de trobar nous mercats per a les mercaderies produïdes . Això requereix revolucions en el transport i la comunicació: canals, ferrocarrils, vaixells de vapor, ...
La producció automatitzada finalment va significar la unió de totes les màquines en un mateix centre de treball per formar un enorme monstre mecànic. Això exigeix disposar d’ un poder regular, capaç de controlar tot el mecanisme gegantí . Aquest paper el va assumir en un primer moment la màquina de vapor i més tard l'electricitat. Un cop la força motriu, s’ha convertit en el regulador de la velocitat de producció, tota la fàbrica, les seves màquines i els seus apèndixs humans, han de seguir el ritme marcat per la màquina de vapor.
La demanda de màquines va generar a la vegada un enorme augment de les empreses destinades a la producció de màquina i aquesta tasca també es va mecanitzar.
