La paraula "valor" s'utilitza amb finalitats diferents. Últimament s'empra per fer judicis sobre els valors personals. Aquests judicis no són mesurables ni quantificables i es mouen en el terreny de la subjectivitat. Això no té res a veure amb el valor de canvi de les mercaderies.
La teoria econòmica vulgar pretén vincular el preu amb un criteri subjectiu construït al voltant del valor d'ús i ho denomina utilitat d'un ben. Però la subjectivitat de les persones no es construeix en el buit. Es va configurant en relació amb el món objectiu i els objectes (mercaderies) s'han de produir.
El valor de canvi és un fenomen observable en el nostre món. Quant entrem en una tenda observem una pluralitat de preus. A primera vista, aquesta pluralitat pot semblar-nos aleatoria, accidental.Malgrat això, existeix una certa regularitat en les relacions d'intercanvi.
Quina és la causa per la que la gent està disposada a entregar un determinat volum de monedes a canvi de tal o tal mercaderia? Per quina estranya raò aquest fenomen és presenta de manera continuada en la nostre societat?
El valor de canvi es la relació quantitativa a través de la qual els valors d'ús es comparen uns amb els altres.
Per què el canvi tingui sentit els valors d'us intercanviats han de ser qualitativament diferents. Però una cosa és el canvi i l'altre el valor de canvi.
La comparació, que dona lloc al valor de canvi, expressa el treball social abstracta que cadascun d’aquests valors d’us (mercaderies) han d'incorporar.
El treball social abstracte és el temps necessari per produir qualsevol valor d'ús en les condicions normals per a una determinada societat i amb el grau mitjà de destresa i intensitat del treball prevalent en la societat. Aquest és el treball que constitueix la substància del valor.
Per a Marx, el valor d'una mercaderia no és inherent a la mercaderia considerada de manera individual i aïllada. Els valors s'equiparen és el procés social de l’intercanvi i s'equipara treball social.
El descobriment científic que les mercaderies són expressions materials del treball humà invertit en la seva producció, marca, de fet, una fita en la història, però això encara no dissipa la boira a través de la qual el caràcter social del treball se'ns presenta com component objectiu dels propis productes. Tampoc comporta explicar cóm sota el capitalisme s’explota als treballadors, però si que és un requisit previ per fer-ho. Els predecessors burgesos de Marx, Adam Smith i David Ricardo, entre d'altres, tambè van subscriure una teoria propia del valor-treball, que es va quedar a mig camí.
Per posar de manifest l’explotació fa falta entrar en l’esfera de la producció i examinar les qualitats i les potencialitats de la força de treball.
La teoria econòmica vulgar pretén vincular el preu amb un criteri subjectiu construït al voltant del valor d'ús i ho denomina utilitat d'un ben. Però la subjectivitat de les persones no es construeix en el buit. Es va configurant en relació amb el món objectiu i els objectes (mercaderies) s'han de produir.
El valor de canvi és un fenomen observable en el nostre món. Quant entrem en una tenda observem una pluralitat de preus. A primera vista, aquesta pluralitat pot semblar-nos aleatoria, accidental.Malgrat això, existeix una certa regularitat en les relacions d'intercanvi.
Quina és la causa per la que la gent està disposada a entregar un determinat volum de monedes a canvi de tal o tal mercaderia? Per quina estranya raò aquest fenomen és presenta de manera continuada en la nostre societat?
El valor de canvi es la relació quantitativa a través de la qual els valors d'ús es comparen uns amb els altres.
Per què el canvi tingui sentit els valors d'us intercanviats han de ser qualitativament diferents. Però una cosa és el canvi i l'altre el valor de canvi.
La comparació, que dona lloc al valor de canvi, expressa el treball social abstracta que cadascun d’aquests valors d’us (mercaderies) han d'incorporar.
El treball social abstracte és el temps necessari per produir qualsevol valor d'ús en les condicions normals per a una determinada societat i amb el grau mitjà de destresa i intensitat del treball prevalent en la societat. Aquest és el treball que constitueix la substància del valor.
Per a Marx, el valor d'una mercaderia no és inherent a la mercaderia considerada de manera individual i aïllada. Els valors s'equiparen és el procés social de l’intercanvi i s'equipara treball social.
El descobriment científic que les mercaderies són expressions materials del treball humà invertit en la seva producció, marca, de fet, una fita en la història, però això encara no dissipa la boira a través de la qual el caràcter social del treball se'ns presenta com component objectiu dels propis productes. Tampoc comporta explicar cóm sota el capitalisme s’explota als treballadors, però si que és un requisit previ per fer-ho. Els predecessors burgesos de Marx, Adam Smith i David Ricardo, entre d'altres, tambè van subscriure una teoria propia del valor-treball, que es va quedar a mig camí.
Per posar de manifest l’explotació fa falta entrar en l’esfera de la producció i examinar les qualitats i les potencialitats de la força de treball.
