Considerarem que un període determinat de la jornada laboral, per exemple, 6 hores diàries, permet produir les mercaderies que garanteixen la subsistència diària dels treballadors i la seva família. Aquestes 6 hores es representen a continuació pel tram A, B. El tram B, C representa la resta de la jornada laboral.
- Dia 1(jornada de 7 hores) A - - - - - - B - C
- Dia 2(jornada de9 hores) A - - - - - - B - - - C
- Dia 3(jornada de 12 hores)A - - - - - - B - - - - - - C
La relació BC / AC ens dóna la taxa d'explotació o la taxa de plusvàlua, que, respectivament, serà la següent:
- Dia 1= 1/6 = 17%
- Dia 2= 3/6 = 50%
- Dia 3= 6/6 = 100%
La jornada de treball en el seu conjunt és, per tant, un període de temps variable, però sotmès a dos límits que en certa mesura són elàstics:
- Els límits físics dels treballadors (la necessitat física per descansar, dormir, aliment, etc.).
- Els límits derivats de la "moral" associada al "nivell general de la civilització".
Hem de tenir en compte que la generació de l'excedent no és un fenomen creat pel capital, sinó que existeix sempre que una part de la societat té el monopoli dels mitjans de producció o que pot imposar la seva dominació sobre la resta. No obstant, en les formacions socials precapitalistes, es donava més importància al valor d'ús que al valor de canvi. Per aquesta raó l'excedent solia prendre la forma de pagaments en espècies del que s'apropiaven les classes dominants. El capitalisme, en canvi, produeix una set il·limitada de treball excedentari que és pot obtenir amb l'allargament de la jornada de treball. Això ens permet entendre per que l'establiment de la jornada de treball sempre ha estat un dels punts centrals de la guerra perllongada, més o menys oculta, entre la classe capitalista i la classe obrera.
La tendència a l'allargament de la jornada de treball, no s'ha de vincular amb la bona o mala fe de tal o tal capitalista, sinó que té a veure amb la lògica econòmica del sistema que es basa en l’afany insaciable de produir plusvàlua.
