El valor d'una mercaderia prové de dues fonts:
1. Del nou valor creat pels treballadors amb el seu treball.
2. Del valor dels mitjans de producció, que es conserva i es trasllada al producte acabat.
Aquest doble origen sorgeix del caràcter dual del treball.
En la mesura que van materialitzant la seva tasca, els treballadors conserven i transmeten el valor existent en els mitjans de producció que empren en el seu treball.
Per veure les conseqüències pràctiques d'això, pensem en un vidrier que fabrica ampolles. Suposem que s'ha introduït una millora tecnològica que li permet fer el mateix nombre d'ampolles en una hora de les que feia abans amb 6 hores. És a dir, el seu treballa ara és 6 vegades més productiu. En 6 hores, per tant, multiplicarà per sis el Kg. de materials que transformava abans.
No obstant això, en aquestes 6 hores ell es limitarà a crearà nou valor en la mateixa proporció en què ho feia abans, ja que el valor es mesura en temps, no per la productivitat. Però alhora, cada hora transferirà a les mercaderia sis vegades més valor procedent dels mitjans de producció del qual transferia abans. Pot ser, fins i tot, que en transfereixi més, ja que és probable que la millora tecnològica anés acompanyada de noves màquines amb més valor que les velles.
Això ja ens indica que, en general, com més gran sigui el temps necessari per produir una mercaderia, més gran és el valor nou que incorporarà i com més curt sigui el temps, major serà la quantitat del valor de preservarà i transferirà.
En tot cas, no podem oblidar que, tant en un cas com en l'altre, estem parlant del temps socialment necessari.
Suposem ara que el nostre vidrier produeix ampolles a la mateixa velocitat que abans, però que el valor de canvi de la matèria primeres disminueix a la meitat del seu valor.
En aquest cas, el vidrier seguirà aportant la mateixa quantitat de nou valor que aportava antigament, i també produirà la mateixa quantitat d'ampolles. La diferència és que ara el valor de les matèries primeres és menor i, per tant, el valor transferit disminueixi. El mateix tipus de resultat es produeix si el valor de les màquines disminueix.
El valor només pot existir en els valors d'ús. L'única manera d'evitar que els mitjans de producció no malbaratin el seu valor d'ús (i per tant, el seu valor) és utilitzant-l'os adequadament en la producció. En aquest cas, el seu valor d'ús original es va reduint, però es reencarna en la mercaderia produïda.
Els mitjans de producció, per regla general, es comporten de dues maneres diferents en el procés de producció:
Les matèries primeres, desapareixen de cop per reaparèixer en les propietats d'un producte nou. Perden la seva forma originària en entrar en el procés de producció.
Els instruments de treball no perden la seva forma originària (de fet, la seva utilitat depèn de la seva forma). Però el seu valor d'ús es consumeix dia a dia, durant una la seva vida laboral (vida útil), de manera que una màquina que té una durada de, posem per cas, quatre anys, perdrà anualment una quarta part del seu valor d'ús que transmetrà a les mercaderies produïdes.
Ara bé, aquest procés es produeix de forma simultània i com a conseqüència del procés de creació de valor realitzat pel treball humà. Aquesta és una de les propietats naturals de la força de treball quant entra en acció: reprodueix els valors preexistents al mateix temps que crea valors nous.
Però el valor dels mitjans de producció passa a formar part d'un valor molt més gran del valor que ells mateixos contenen.
La força de treball, tal com passa amb els mitjans de producció, es consumeix en la producció. El seu consum no es limita a fer reaparèixer el seu valor en la mercaderia produïda. Té la virtut de crear un nou valor. De no ser així, no existiria la plusvàlua.
Aquest doble paper que el capital invertit per poder dur a terme el procés de producció presenta en la creació de valor, permet la següent diferenciació:
.Capital constant (c): Part del capital que es converteix en mitjans de producció (matèries primeres, materials auxiliars, instruments de treball) i que no pateix cap alteració quantitativa de valor en el procés de producció
.Capital variable (v): Part del capital invertit en la compra de força de treball que permet la transferència del valor del capital constant i la producció de valor nou.
Ara bé, en parlar del capital de manera genèrica, ens estem referint al capital en conjunt. Aquest capital s'inverteix i perd la seva forma monetària. Com acabem de veure, el capital troba diferents formes d'existència al transformar-se en els diferents elements del procés de producció. Posteriorment aquest capità, un cop consumat el procés de producció, torna a transformar-se en una quantitat de diners que gràcies a la plusvàlua supera la quantia monetària inicial.
