El concepte de llibertat i igualtat individual ha prosperat conforme prosperava el capitalisme. És un concepte que coincideix amb el que esdevé en l'esfera de l'intercanvi. En el moment de comprar i vendre tots els individus són lliures i poden triar. Ningú obliga a ningú a comprar ni a vendre res . El camí que tria cada persona apareix com una sèrie d'eleccions lliures. Els èxits i els fracassos són imputables a la responsabilitat personal.
Aquesta llibertat de comprar i vendre va vinculada als drets individual i entre aquests drets no pot faltar el dret a la propietat. Des d'aquest punt de vista, tothom té els mateixos drets. Tots són iguals!
Però hi ha una cosa que queda fora d'aquesta anàlisi. Encara que els individus són lliures per comprar i vendre, no tenen llibertat per deixar de comprar i deixar de vendre. A més, per comprar i vendre es necessiten diverses coses: necessitem produir les mercaderies, necessitem mercats per intercanviar-les,..., i necessitem diners per comprar-les. I en aquests terrenys no tots som iguals. Justament ocorre el contrari: regna la desigualtat!
