Els treballadors en la societat capitalista no posseeixen els mitjans de producció que empren en el seu treball. Aquests mitjans són propietat dels capitalistes als quals els treballadors han de vendre la seva "força de treball", a canvi d'un salari. En altres paraules: treballen per compte d'altri.
Aquest sistema de treball mostra quatre relacions que constitueixen el nucli de la teoria de l'alienació de Marx:
1) El treballador està alienat de la seva activitat productiva. No pot decidir què fer ni com fer-ho. A més, el capitalista, estableix les condicions i el ritme de treball, i fins i tot decideix quan i com contracta i acomiada al treballador.
2) El treballador està alienat del producte que ell mateix produeix ja que aquest producte no li pertany.
3) El treballador està alienat de la resta d'éssers humans. Es veu obligat a competir amb els seus iguals per poder ser contractat pel capitalista. No té capacitat per decidir quan i com cooperar amb els altres. Això també o decideix el capitalista.
4) Finalment, el treballador perd gradualment la seva capacitat d'intervenció social i d'aportar la seva creativitat a la comunitat. Les característiques del seu treball l'allunyen a l'hora de prendre les decisions que afecten a la resta de membres de la societat i del lloc on es prenen aquestes decisions.
