La força de treball és la suma de les capacitats físiques i mentals que existeixen en la personalitat vivent d'un ésser humà; les capacitats que posa en funcionament cada vegada que produeix un valor d'ús. Perquè la força de treball pugui ser una mercaderia es requereixen unes condicions prèvies:
- El treballador ha de ser una persona amb possibilitat de decidir sobre la seva pròpia força de treball i ha de poder vendre-la per un període limitat.
- El treballador no ha de tindre la possibilitat de produir per compte propi, els productes que li garanteixen una subsitència digna i que també la garanteixen per a la seva família.
D'aquesta manera, la força de treball, igual que ocorre amb la mercaderia, els diners i el capital, és una categoria econòmica que no té un origen natural, sinó que es basa en el desenvolupament d'unes relacions socials particulars.
El valor de la força de treball està determinat pel temps de treball necessari per a la seva producció, i en conseqüència, per a la reproducció de les mercaderies necessàries que garanteixen el manteniment del seu venedor. Aquesta suma de mercaderies ha d'incloure un "element moral i històric", la formació del treballador i la possibilitat de fer créixer a una nova generació de treballadors.
Una cosa és el valor d'ús de la força de treball (del que disposa l'empresari comprador) i una altra de diferent és el seu valor de canvi.
Quan el comprador adquireix la força de treball passa a disposar del seu valor d'ús. A partir d'aquest moment, l'examen de la força de treball ens obliga a abandonar el terreny de la circulació per penetrar en el de la producció i és en aquest terreny allí on es crea la plusvàlua.
