Quant Marx parla de fetitxisme està parlant de les relacions de les persones amb les mercaderies:
- Tot i que les mercaderies són objectes inanimats, sembla que tinguin vida propia i que el valor vingui del propi objecte.
- De vegades, fins i tot, pensem que tenen poders místics quant els seus poders i el seu valor vénen de nosaltres, del nostre treball creatiu. En observar els automòbils, el pa,..., o la pasta de dents, no arribem a veure el treball que els van crear. Tampoc veiem les relacions socials que s'han establert en el procés de producció.
- Una cosa similar passa amb els diners. Sembla que tinguin qualitats divines. No obstant, el diner NO és més que un objecte que s'utilitza per expressar el valor de les altres mercaderies.
